|
"La frenètica activitat de la IAM és fruit de l'esforç i del treball desenvolupat durant molt de temps per un excel·lent equip de treball, dirigit per Ricard Bellveser", ha destacat Ferrer. Fidel als seus principis fundacionals i amb el propòsit de racionalitzar encara més les funcions pròpies de la IAM i ampliar els seus objectius investigadors, el Consell d'Administració va considerar d'interés, i va ratificar per unanimitat, la creació de la nova Aula d'Estudis Clàssics la missió de la qual serà aprofundir, propiciar i afavorir els estudis, tant de la tradició grecollatina com la dels clàssics valencians de tots els temps i els clàssics en general, dins de la vocació universal de la Institució i del coneixement humanista, i afavorir les relacions existents amb altres organismes d'estudis clàssics existents. També seran objecte d'anàlisi de l'Aula d'Estudis Clàssics, les investigacions sobre la tradició valenciana en l'àmbit dels estudis medievals, renaixentistes i il·lustrats. Per a complir millor els seus objectius es crearan col·leccions editorials específiques. L'Aula d'Estudis Clàssics comptarà amb el seu propi director, tasca per a la qual la IAM ha nomenat el doctor Jaime Siles Ruíz, catedràtic de la Universitat de València. |
||
|
||
|
Complint amb els objectius d'establir relacions amb altres organismes valencians, de la resta d'Espanya i internacionals, la IAM ha acordat realitzar actuacions conjuntes amb la Fundació Cañada Blanch i amb la London School of Economics and Political Sciencie, que dirigix el professor Paul Preston. Per a això es realitzarà edicions conjuntes de llibres i estudis hispànics d'interés general, així com activitats semblants. En este sentit, i per a aprofitar els impulsos i sinergies que esta col·laboració ha produït, el Consell d'Administració de la IAM ha ratificat la creació d'una nova col·lecció d'Història Contemporània dependent de l'Aula d'Història de la IAM, amb l'objectiu de propiciar estudis en l'àmbit de la historiografia contemporània, i portar avant una col·lecció de llibres, tant impresos en suport tradicional de paper com en electrònics, on es materialitzen estos treballs i s'afavorisquen noves investigacions. Al front de la col·lecció estarà el professor Paul Preston, director de la Fundació Cañada Blanch i de la London School of Economics and Political Sciencie. El director de la IAM, Ricard Bellveser ha avançat que els primers títols proposats per Preston per a la seua pròxima edició són La influència de Cervantes i Flaubert, i Maçoneria a Espanya fins a 1936. |
||
|
||
|
Coincidint amb el 550 Aniversari de la mort del rei Alfons el Magnànim, la IAM està ultimant els detalls de l'organització d'un Congrés científic, cultural i intel·lectual en record del rei, que se celebrarà a mitjan del pròxim mes de setembre. Encaixat en els actes commemoratius de l'Any Jaume I, el Congrés actualitzarà els estudis i investigacions entorn del rei Magnànim i el seu temps, el naixement dels regnes de Nàpols i Sicília i la revisió de la bibliografia existent. "Amb tota probabilitat inaugurarem el Congrés a València i celebrarem la clausura a Nàpols, a més d'organitzar algun acte a Mallorca", ha explicat Bellveser. |
||
|
||
|
La IAM se suma a la gran celebració de l'Any Jaume I amb una particular edició del Llibre del Fets, que inclourà obra original del sis il·lustradors: Manuel Boix, Armengol, Miquel Navarro, Michavila, Horacio Silva, i Willy Ramos. Serà una edició que inclourà transcripció del text i anotacions. Bellveser ha comentat el seu interés per editar també El llibre de la Saviesa, "un dels llibres més bells de la histňria de la literatura" |
||
|
||
|
Finalment, la IAM ha anunciat la seua participació en els Cursos d'Estiu d'El Escorial. A principis del pròxim mes d'agost, els catedràtics Rosa Garcerán (Universitat Complutense de Madrid) i Felipe Garín (Universitat de València) dirigiran el curs Alfons el Magnànim, els Borja i la Corona d'Aragó. Entre altres professors i experts participaran en el curs: Eduardo Mira (política europea d'Alfons el Magnànim), Miguel Navarro (Calixt III), José Félix de Vicente (patrimoni arquitectònic del regnat d'Alfons el Magnànim), Nicola Spinosa (el Nàpols artístic d'Alfons V), Ramón Ferrer (el Regne de València amb Alfons V), Robert Archer (sobre l'obra d'Ausiàs March), Felipe Garín (les arts plàstiques entre València i Nàpols), i Ricard Bellveser (la poesia en els temps d'Alfons el Magnànim). |
||