Presentació: Escrits valencians I Memòria d'un poeta de la Renaixença
La Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació es complau a convidar-vos a la presentació dels llibres Escrits valencians de Rafael Ferrer i Bigné i Memòria d'un poeta de la Renaixença. Rafael Ferrer bigné (1836-1892) de Jaime Millàs .
La presentació se celebrarà el pròxim divendres 12 d’abril a les 19:00 hores, en l'Espai Joan Fuster (Carrer Sant Josep, 8-10 Sueca), i comptarà amb la participació de Francesc Pérez Moragón, Jaime Millàs i Rafael Roca.
L'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament.
Escrits valencians integra la totalitat de les obres en valencià de Rafael Ferrer i Bigné. Una cinquantena llarga de poemes i textos en prosa que varen ser publicats de manera esparsa, i que representen una de les aportacions literàries més sòlides i remarcables del nostre vuit-cents convenientment editades per Rafael Roca. Entre les composicions líriques hi figuren algunes de les poesies que varen fer meréixer un major renom a Ferrer, com ara «Tirant a la joia», «Les tres germanes» i «La creuada dels poetes». El gruix de la prosa està constituït per les semblances biogràfiques que Ferrer dedicà als escriptors Tomàs Villarroya, Josep Bernat i Baldoví i Pasqual Pérez i Rodríguez, així com per l’article en què donava notícia del testament d’Ausiàs March i el discurs que pronuncià com a president de Lo Rat Penat (1881).
Memòria d'un poeta de la Renaixença, Rafael Ferrer i Bigné reconegut erudit del huit-cents valencià, només va publicar un assaig en la seua vida, encara que tenia preparats altres projectes editorials. No va trobar l'oportunitat de recopilar en llibres la seua extensa producció literària, però va conservar pràcticament tots els seus escrits i assajos de recerca en un arxiu que ha arribat intacte fins als nostres dies gràcies als seus hereus.
Rafael Ferrer i Bigné (València, 1836 1892). Poeta, erudit i periodista, tingué un paper determinant al capdavant de l’anomenada Renaixença, el moviment lingüístic i literari que protagonitzà la segona meitat del segle XIX, i que mirava de fomentar i prestigiar l’ús culte de la llengua dels valencians. Participà en els emblemàtics Jocs Florals de Barcelona de 1868, i pertangué al nucli d’escriptors que van fundar la societat cultural Lo Rat Penat (1878), de la qual esdevingué quart president (1881-1882). A més, fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i publicà un notable Estudio históricocríticosobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV yXV (1873), que formava part d’una ambiciosa història de la literatura (titulada El Parnàs Valencià) que arribava fins al segle XIX i que deixà inèdita i pràcticament enllestida.
