Enzo Traverso tanca la temporada de "Els Debats del Magnànim"
El passat 14 de desembre a la Sala Gregori Mayans del MuvIM (Museu Valencià de la Illustració i la Modernitat), la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació va organitzar una nova conferència en el marc de Els Debats del Magnànim. En aquesta ocasió va ser l’historiador italià i professor de la Universitat de Cornell, als Estats Units, Enzo Traverso, l’encarregat de parlar al voltant de la preocupant propagació, de nou, del feixisme a Europa. ¿Vuelve Europa a los años treinta? era el títol de la xerrada que va estar introduïda per Ferran Archilés, professor d’Història Contemporània de la Universitat de València i director de la collecció Adés & Ara del Magnànim.
La dreta radical, el populisme reaccionari o la xenofòbia, tendències a l’alça
Què significa el feixisme a principis del segle XXI? La nostra memòria històrica torna enrere, cap als any entre les guerres mundials, i percep un paisatge fet de violència, dictadures, racisme, guerres civils i genocidis. Aquest record sorgeix espontàniament front al ascens de les dretes radicals, a la proliferació dels populismes reaccionaris, de la xenofòbia, i també a la difusió del terrorisme, moltes vegades rebatejat com “feixisme islàmic”. A pesar d’algunes analogies superficials, encara, tots aquests fenòmens presenten característiques diferents dels feixismes històrics. Tal volta podrien ser anomenats “postfeixismes”, però tampoc són una cosa completament nova i distinta: experiències transitòries, heterogènies, fluctuants, en equilibri entre un passat acabat, però sempre viu en la nostra memòria, i un futur incert. En aquest Debat del Magnànim tractarem, amb Enzo Traverso, de definir com són aquests nous moviments de cort neofeixista.
Enzo Traverso és catedràtic d’Humanitats en la prestigiosa Universitat Cornell de Nova York i un dels més reconeguts investigadors a nivell mundial de l’Holocaust nazi i els totalitarismes, així com de la relació dels intellectuals europeus amb aquests processos històrics que, encara, protagonitzen les discussions polítiques del present. En la seua obra es palpable la influença de l’Escola de Frankfurt.
Un any de debats
Amb Enzo Traverso, el Magnànim culmina un any, aquest 2017, replet de Debats del Magnànim en els quals hem tingut la sort de poder escolat a Axel Honneth parlar de La idea del socialisme; o a Sharon Weinberger fer-ho al voltant de DARPA, l’agència secreta del Pentàgon. Hem pogut debatre amb Carles Viñas i Natxo Parra sobre si Un altre futbol és possible?; o analitzat amb Manuel Delgado la tendència a l’alça del “ciutadanisme polític”. El danès Hans Lauge Hansen ens parlà de la representació dels victimaris a la novella espanyola; l’italià Alfonso Botti sobre els pontificats de Juan Pablo II, Benedicto XVI y Francisco en la historia de la Iglesia; mentre que el valencià José Antonio Font parlà d’ones gravitacionals, arrugues de l’espai-temps i estels de llum. Tots temes d’allò més actual, entre els quals també han tingut cabuda converses al voltant de les migracions i els refugiats o de l’aniversari de la manifestació del 9 d’octubre del 77.
